Port d’Alcúdia, city of holidays, tell me?¿

Alguns es preguntaran el perquè d’aquest títol. L’experiència que he viscut en els darrers dies en un complex hoteler situat al Port d’Alcúdia, al nord de l’illa de Mallorca. La veritat és que és un lloc molt bonic, unes platges dignes de banyistes, un sol immens que et cobreix de d’alt a baix i que quan tornès a casa ets d’envejar. Però tot allò que és bonic ha de tenir alguna cosa dolenta. En aquest cas, és molt evident. Ni tant sols baixar de l’autocar ja es noten les primeres pinzellades estrangeres en aquest complex. A l’entrada, en una recepció digne d’un hotel de mínim 4 estrelles, llueixen les banderes anglesa, alemanya, francesa i, una que personalment em va captivar, la sueca. A l’altre banda però, una mica marginades, podíem veure l’europea, l’espanyola i la balear per aquest ordre. Tot seguint amb l’autocar, ens eclipsen una desena de edificis (hotels principalment) d’unes 7 plantes el més petit que ens donen esperances de que farem moltes amistats durant aquesta setmana. A sota de l’edifici més alt (13 plantes), s’hi podia veure un típic Pub anglès amb les també típiques pissarres de guix on s’anuncia la programació futbolística del dia. La setantena d’alumnes que ens disposàvem a fer un dels viatges de fi de curs més inoblidables de la nostre vida ens començàvem a estranyar. Deixem les maletes a les habitacions (després de 5 hores d’espera, cortesia de les dones de la neteja) vam anar a dinar. Buffet lliure! Ens avisen. Només entrar: fish, potatoes, vegetables, drinks... Tot en anglès. Vam agafar el que ens va semblar més comestible i vam menjar sense cap dificultat fruit de les 10 hores de viatge en vaixell que dúiem als nostres cossos. En sortir del dinar, ens dirigim a una espècie de supermercat on s’hi pot trobar de tot, la nostre intenció era comprar un diari, va ser difícil o almenys en la nostre llengua. Un El País, dos El Mundo i dos més El diario de Mallorca. Curiosament, si miraves darrere trobaves deu The Sun i deu Daily News i una desena més de varis en anglès. Al capvespre i després d’un sopar al més pur estil hooligan ens informen que hi ha espectacles per veure. Bingo! Sisi! el primer dels espectacles era un bingo. Arribem al teatre que tenien muntat allà i sentim: veinte, twenty, vint, vente... i així cada un dels números. Morts d’avorriment, ens trobem a una vigilant de seguretat. Ens parla en castellà i nosaltres fent la broma i una mica empipats degut a que allà, l’anglès era la primera llengua ens dirigim a ella en català. Sorpresa! Ella parla balear! Ens fem amics i acabem parlant de política. En mig d’una de les converses que vam realitzar amb aquella pobre dona, va sortir el tema d’aquell complex que per cert, encara no e desvelat el seu nom... La dona segura de les seves paraules tot i que amb un to no gaire alt ens explica que em anat a parar a Guirilandia, un lloc on les empreses de viatges estrangeres o venen com a: Relax, Drink, Food and Sun a un preu molt baix.

Així és, els estrangers venen per un preu raonable i amb tot inclòs! Beuen tant com volen i prenent el sol que els hi és tant escàs en el seu país. I com no, nosaltres ens aprofitem. Parlant també amb els botiguers dels típics souvenirs amb vestits de sevillanes i banderes espanyoles ens diuen que aquest estrangers venen i paguen el que els i dius. I així és, mentre conversàvem amb un dels botiguers apareix un típic guiri amb la samarreta del Manchester United, un banyador i unes xancletes acompanyades sempre d’uns fabulosos mitjons blancs. Paga per un encenedor D&G d’imitació 4 euros. Jo i els meus companys li fem una mirada còmplice al botiguer i ell la torna donant-nos la raó. Així és aquest lloc tant bonic del nord de l’illa de Mallorca. Un lloc on molta gent natal de l’illa menja gràcies als guiris que venen a estiuejar a les seves contrades o als complexos que com el de BELLEVUE s’aprofiten... I jo em pregunto... passarà el mateix quan nosaltres som els guiris, quan nosaltres anem a Marina d’Or o d’altres...?